Un poema espectacular sobre l'estiu!
Aquest poema m’ha agradat especialment. Un poema vital, enèrgic, ple de bon rotllo i molt original per la forma… Na Carolina s'ha lluït. Vosaltres què en trobau? Fes-ne un comentari personal al teu blog, n'expliques el contingut i dius per què t'ha agradat o per què no t'ha agradat! Argumenta les teves respostes
Llum d’or
S
O
R
R
A
Sóc a terra,
sobre les dunes,
absorbint l’energia tendra,
gaudint de la llum bruna.
C
A
L
I
U
Raigs d’il•lusions
plens de colors.
Arcs de sant Martí
d’iris infinits.
S
O
L
Mulla’m la cara de calor.
Entra dins l’ànima sense por.
Torra’m la pell nua,
mentre la lluna sua
L
L
U
M
Obre la meva ment.
Allibera-la del turment.
Estigues sempre present.
Les idees ens faran eterns.
M
A
R
Endinsa’m a la profunditat
de la calma mediterrània.
No ens cal respirar.
Només amar.
A
M
O
R
Llum d’or.
Carolina Ibac
Trob que la estructura del poema es molt original i me ha agradat molt perque utilizava metafores com llum del sol llum de or que opin que es una estrova molt bonica a mes es curt i facil de llegir i enedre a mes per la estructura es com un joc a mes i sobretot xerra de la estacio del any que me agrada mes l'estiu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada