La igualtat entre les persones i la teva expressió escrita

La igualtat entre les persones i la teva expressió escrita

            


               1. Fes un escrit d'una pàgina sobre la IGUALTAT entre les persones. Cerca imatges que la representin.
L'igualtat es reconixer a les demes persones com iguals ante els altres  pero crec que mes que res se refereix a tractar als altres com a tu a pesar del sexe,raça,religio...ya que tots som iguals i diferent ya que tots tenim dos orelles,dos ulls,un nas... pero tambe som difernts perque no tots sentien al mateix per tot

               2. Cerca un conte popular, el penges al teu blog i l'expliques. També l'has d'acompanyar d'un parell d'imatges.

*Perico *Picolisto era un nen ric que portava una vida molt tranquil·la i còmoda, aïllat de moltes de les desgràcies del món. Un dia, *Perico va ser al cinema a veure una pel·lícula que li feia moltíssima il·lusió, però va arribar un *pelín tard, just quan la taquillera li venia l'última entrada a un nen amb un aspecte molt pobre, que portava estalviant setmanes per veure la pel·lícula. En veure's sense la seva entrada, *Perico es va enutjar moltíssim, i va començar a cridar i protestar, exigint-li al nen que li donés la seva entrada
-Per què vaig a donar-te la meva entrada? He arribat abans que tu i l'he pagat- va dir el nen
- Doncs... perquè jo sóc més important que tu! mira'm!, jo sóc ric i tu ets pobre, ho veus? - va respondre *Perico carregat de raó.
Llavors va aparèixer un senyor molt distingit, que es va apropar a *Perico *Picolisto i li va oferir una entrada dient
- Per descomptat, nen. Tu tens més dret que ell de veure aquesta pel·lícula

Llavors *Perico, amb to ostentós i superb, va apartar a l'altre nen i va entrar al cinema. Va fer un cop d'ull al voltant i es va sentir molt còmode quan va veure que la sala estava plena de nens rics com ell, i es va asseure a gaudir de la pel·lícula.
Però quan es va asseure, es va sentir transportat a la pantalla, i es va convertir en un personatge més, protagonista de moltes històries. I en totes aquelles històries, *Perico començava amb moltíssima mala sort: unes vegades els seus pares desapareixien, unes altres la seva casa es cremava i perdien tot els seus diners, unes altres estava de viatge en un país del que no entenia l'idioma, unes altres li tocava treballar des de nen per ajudar a criar a un munt de germans, unes altres vivia en un lloc on tots li tractaven com si fos ximple o no tingués sentiments... I en totes aquelles històries, *Perico s'esforçava terriblement per tirar endavant, encara que tot eren dificultats i gairebé ningú li donava cap oportunitat. Però igualment, totes les històries van acabar amb un final feliç, quan un misteriós personatge, ric, savi i afortunat, li ajudava a tirar endavant i complir els seus somnis.
Quan va acabar la pel·lícula i *Perico va tornar a trobar-se en el seu seient, estava espantat. Va pensar que en la vida real, ell sempre havia estat d'aquells que tenint sort, mai ajudaven a crear finals feliços. Es va sentir tan mal, que va estar plorant llarga estona en la seva cadira...
Finalment, un enorme somriure es va dibuixar en el seu rostre, i va sortir del cinema gairebé ballant. Estava content perquè ja sabia a què s'anava a dedicar: seria aquesta ajuda que necessiten els qui tenen menys sort, seria creador de finals feliços!
I mentre tornava a casa disposat a canviar el seu món, va veure al lluny al senyor distingit que li havia donat l'entrada. Era el misteriós personatge que li havia ajudat a resoldre totes les històries de la seva pel·lícula.