dilluns, 19 de novembre del 2012


SINOPSI. EL MÓN DEL CINEMA




                      

       1. Fes la sinopsi de la pel·lícula "Tengo ganas de ti". L'has de fer com la sinopsi que teniu penjada en aquest blog sobre Avatar. penja diferents imatges, parla del seu director, parla dels actors principals, parla del sentit de la pel·lícula, argument, etc.
Conta la historia d´un alot anomenat Hugo que despres  de rompre amb la seva alota torna amb el seu germa  on coneix una alota anomeda Ginebra on s´enamoren i comencen atraballar junts
Fernando González Molina és un director i productor de cinema i televisió espanyol. Va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat de Navarra i Adreça a l'Escola de Cinematografia i de l'Audiovisual de la Comunitat de Madrid.1 El seu primer treball va ser el curtmetratge Velocitat protagonitzat per Beatriz Carvajal, Laura Morales i Vicente Granades que va obtenir el *Roel d'or del Festival de Medina del Camp, el Premi del Públic en el Festival de *Astorga

Encara que al principi va pensar a ser futbolista, policia o bomber, aviat es va adonar que el seu era la interpretació, iniciant-se en la publicitat i realitzant, posteriorment, els seus estudis a l'Escola d'Interpretació Cristina Rota.
Va debutar al cinema de la mà d'Antonio Banderes, que li va donar l'oportunitat de participar en El camí dels anglesos. Aquest mateix any va formar part de l'elenc de la seriï SMS i després al dels homes de Paco.
Va debutar al cinema amb Tossuda vida (2000) encara que ja havia actuat en sèries de televisió. Va aparèixer en un episodi de Som-hi i aquest mateix any es va incorporar a l'elenc de Companys (Antena 3) com Desirée, la núvia de *Lolo durant prop de dos anys. En 2002 va participar en El viatge de *Carol (2002), pel·lícula dirigida per *Imanol Uribe i on va compartir cartell amb Juan José Ballesta. Considerat aquest moment com el naixement d'una jove promesa del cinema espanyol, la veritat és que Llac va estar nominada al Goya com a Millor actriu revelació (premi que va guanyar Lolita pel seu paper en Rancor, de Miguel Albaladejo).
En 2004 es va estrenar La vida que t'espera, dirigida per Manuel Gutiérrez Aragó i protagonitzada per Juan Diego, Luis *Tosar i Marta *Etura. En la pel·lícula, que narra la vida dels *pasiegos que habiten a les valls més remotes de Cantàbria, interpreta a *Genia, una noia que està avorrida de tant treballar en el camp amb el seu pare i necessita una mica de diversió.
La primera pel·lícula que va protagonitzar va ser La flaqueza del bolchevique de Luis Tosar, amb la qual va guanyar un premi Goya a la millor actriu revelació. El seu segon paper cinematogràfic va ser a la pel·lícula Fuera del cuerpo, l'any 2004, on feia una petita aparició interpretant a la filla del personatge representat perJosé Coronado. Aquell mateix any també va participar en un curtmetratge anomenat Cuando nadie nos mira, relacionat amb el món de les drogues.
Després d'estrenar Vorvik, va donar per perduda la seva batalla per estudiar Belles Arts i va deixar els seus estudis de batxillerat. El moment més difícil per María Valverde va ser quan li van proposar per interpretar Melissa P. una pel·lícula d'alt contingut sexual que tracta la història d'una adolescent italiana que utilitza el sexe per sentir-se estimada. La seva parella a la realitat no acceptava la idea que rodés aquesta pel·lícula, però ella estava enamorada d'aquest paper i per això, va finalitzar la relació amb la seva parella i posteriorment va marxar dos mesos a Itàlia per assistir al rodatge. Des d'aquest dia es va comprometre amb el seu treball per sempre.
Al Festival de Cinema de Sant Sebastià li van oferir d’interpretar el paper de Lucrècia Borja en el film Los Borgia, al costat d'actors com Paz VegaLluís HomarSergio Peris-Mencheta. En aquest mateix festival, l'any 2005 va rebre el premi Max Factor al rostre més bell del cinema espanyol, situant-se per davant d'Irene Visedo i Verónica Sánchez, les altres nominades.
el sentimen es l´amor


      2. El director què intenta simbolitzar quan la protagoni esta es troba tot el seu mural espatllat? Justifica la teva resposta.


Mis libros, poesia de Jorge Luis Borges

1. Lee este poema curioso y explica lo que su autor quiere decirnos.

Quiere decirnos que a veces un libro es tu mejor amigo

2. Busca información sobre el autor Jorge Luis Borges.

Jorge Francisco Isidoro Luis Borges (Buenos Aires, 24 de agosto de 1899–Ginebra, 14 de junio de 1986) fue un escritor argentino, uno de los autores más destacados de la literatura del siglo XX. Publicó ensayos breves, cuentos y poemas. Su obra, fundamental en la literatura y en el pensamiento universales y que ha sido objeto de minuciosos análisis y de múltiples interpretaciones, trasciende cualquier clasificación y excluye todo tipo de dogmatismo.1
Es considerado uno de los eruditos más reconocidos del siglo XX. Ontologías fantásticas, genealogías sincrónicas, gramáticas utópicas, geografías novelescas, múltiples historias universales, bestiarios lógicos, silogismos ornitológicos, éticas narrativas, matemáticas imaginarias, thrillers teológicos, nostálgicas geometrías y recuerdos inventados son parte del inmenso paisaje que las obras de Borges ofrecen tanto a los estudiosos como al lector casual. Y sobre todas las cosas, la filosofía, concebida como perplejidad, el pensamiento como conjetura, y la poesía, la forma suprema de la racionalidad. Siendo un literato puro pero, paradójicamente, preferido por los semióticos, matemáticos, filólogos, filósofos y mitólogos, Borges ofrece —a través de la perfección de su lenguaje, de sus conocimientos, del universalismo de sus ideas, de la originalidad de sus ficciones y de la belleza de su poesía— una obra que hace honor a la lengua española y la mente universal.2
Ciego a los 55 años, personaje polémico, con posturas políticas que le impidieron ganar el Premio Nobel de Literatura3 4 al que fue candidato durante casi treinta años.

3. ¿Los libros están personificados en este poema? Justifica tu respuesta.

Si ya que adquieren rasgos humanos

4. ¿Que visión de los libros tiene el poeta?

Que son parte de el

5. ¿Qué tipo de libros te gustan? Justifica tu respuesta.

De aventuras ya que cuentan historias increibles






Som a dijous i sembla que la feina comença a quedar darrere. Tenim tot un cap de setmana per a descansar i llegir. Aprofitem-la! Llegir és una manera de viatjar i també de viure altres vides, incloent la vida dels autors.

Mis libros
Mis libros (que no saben que yo existo)
son tan parte de mí como este rostro
de sienes grises y de grises ojos
que vanamente busco en los cristales
y que recorro con la mano cóncava.
No sin alguna lógica amargura
pienso que las palabras esenciales
que me expresan están en esas hojas
que no saben quién soy, no en las que he escrito.
Mejor así. Las voces de los muertos
me dirán para siempre.

divendres, 16 de novembre del 2012


Enamora't! Viu la poesia: "No me culpes", poema d'amor de Raquel Garzón


L'amor diuen que floreix en primavera, però totes les estacionsde l'any són bones per enanmorar-se. L'amor sempre està ací, sol cal atrapar-lo o deixar que entre... sense permís.

No me culpes
(Raquel Garzón)
No me culpes:
vi luz en tu alma y entré...
Es cierto,
no toqué timbre,
no golpeé.
Supuse que esperabas mi llegada.
Lo siento.
Si prejuzgué,
fue sin mala intención,
debes creerlo.

Como sea, estoy aquí:

                      prepárate.

La il·lustraació és de Maike Plenzke

    1. Tema del poema.
No culpar al amor del desamor
    2. Descriu en una frase el sentiment del poeta.
El amor no sempre es correspon pero sembre es bell
    3. Fes un resum del poema.
El amor no avisa ni sempre es bo
    4. Tipus de rima: assonant o consonant?
Assonant
    5. Quants de versos té? Té una forma habitual el poema? Per què?
10 si perque rimen entre ells

dimarts, 13 de novembre del 2012


Ai, quin fred que fa!, poesia de Josep Carner


Ai, quin fred que fa!
(Josep Carner)

Ai, quin fred que fa!
tinc les cames enrampades
tinc les mans encarcarades,
tinc el nas fet un glaç...
Si això dura no sé pas...

Ai quin fred que fa!
Jo no el puc pas aguantar.
... 
La il·lustració és de Paolo Domeniconi.
             1. Comenta el poema i demostra tot el que has après durant aquest primer trimestre.  Què t'agrada més el fred o el calor? Justifica la teva resposta. 
Me agrada mes el fred perque es mes facil de combati mes barat i les estacions fredes i el poema diu lo que pasa cuant el fred arriba
              2. Explica la imatge que va unida al poema.
Crec que la imatge vol dir que cuant va fred els arbres son com les persones
              3. Cerca informació sobre Josep Carner i explica-la al teu blog.
El 1897 entrà a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme. Es llicencià en Dret i Filosofia. En aquesta època col·laborà a Montserrat i L'Atlàntida, entre d'altres revistes. Dirigí de fet Catalunya(1903-1905), Empori (1907-1908) i Catalunya (1913- 1914). El 1911 fou designat membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, i col·laborà amb Pompeu Fabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua.A més a més, va escriure gran quantitat de textos en vers.
A principis de segle XX s'incorporà a La Veu de Catalunya, i hi escrigué fins al 1928. El 1915 es casà amb la xilena Carmen de Ossa ( -Líban1935), amb qui tingué dos fills: Anna Maria i Josep.
Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa, va crear un nou estil de periodisme polític. Amb Prat de la Riba, a la Mancomunitat, va lluitar per la professionalització de la literatura catalana, que considerava adolescent. Després de la mort d'aquest, el 1920 Carner es presentà a Madrid a unes oposicions al cos consular, i al març del 1921, ingressa a la carrera diplomàtica, i marxa de Catalunya cap aGènova per instal·lar-s'hi amb tota la família com a vicecònsol d'Espanya. Va exercir càrrecs a Gènova, San Joséle HavreHendaiaBeirut, Brussel·les i París. Durant la guerra civil espanyola va ser un dels pocs diplomàtics que es mantingué fidel a la República. A causa d'aquest fet i del manteniment de les seves fermes conviccions catalanistes i democràtiques, el 1939 el seu allunyament de Catalunya esdevingué forçat i no hi va tornar a residir mai més.
Es casà amb la professora i crítica literària belga Émilie Noulet en segones núpcies i emprengué el camí de l'exili, primer a Mèxic (1939 al 1945), on fou professor al Colegio de México, i després a Bèlgica on morí l'any 1970, poc després d'una breu estada a Catalunya. Les seves despulles són al cementiri de Montjuïc.
Explica con va viatjar i que va fer la seva vida

dimarts 13 de novembre de 2012

Frases emblemàtiques


1. Comenta cada una de les següents frases emblemàtiques.

2. Escriu la teva pròpia frase emblemàtica i acompanya-la d'una imatge adient. Com per exemple les que se'm van ocórrer a mi i al meu pare: L´amor es demosta cuant poses una persona per davant de tu.
        -Per molt malament que vagi, sempre hi ha un bri d'esperança.                              -No facis als altres el que no t'agrada que et facin a tu.
 
Que la vida es azar i que a pics pasaran coses que no podras imaginar
 
Que si un te alguna cosa que tu no tens tu el voldras tenir almeyns un


Que nomes hi ha dos grups de persones els que poden viuere amb gent i es que no
Que la perfeccio no existeix nomes se creu que si
Que la rao com l´inspiracio se necita a la vida l´un com l´altre

divendres, 9 de novembre del 2012



 1. Tema principal del text.

Explica que es millor enseñar a la gent a no cometre els errors que no castigarlo cuant cometeix un

 2. Per a tu què és educar?

Per a mi educar es ensenyar a cualgu valerse per ell mateix

 3. Quina idea d'educar s'ha de tenir segons l'escrit?

La de que es millor enseñarlis a no cometre error que castigarlos

 4. Escriu les quatre idees fonamentals en quatre frases.

No castiga
Ensenyarlos
Que si no lo unic que consequiras sera facilitarlis una rebelio
Que si no els ensenyes descobriran que sera pitjor

 5. Fes-ne un resum

 Que es millor educar que no castigar,cuant dic educar com cuant se enseyarlos a no cometre erros que castigarlos cuant cometeix algun ja que si no descubrira que sera encara pitjor.


 Educar no ha de ser sinònim de prohibir, ha de ser sinònim d'ensenyar responsabilitat







Moltes vegades associam la paraulaeducació a prohibició  i, tot i que els infants quan són petits, necessiten d'aquestes prohibicions per la seva integritat física, quan creixen, funcionen molt millor amb el raonament que no pas amb una prohibició.

Amb això no vull dir que no se'ls hagin de prohibir coses, és clar que sí, però és important basar la nostra tasca educativa en ensenyar-los a ser responsables i  a saber quan una cosa no s'ha de fer, no perquè estigui prohibida, sinó perquè el seu coneixement els diu que no s'ha de fer, per tal cosa o per tal altra.

La paraula 
 prohibició  crida els subjectes que estan en procés de creixement a les ganes de rebel·lió,  a uns més que a uns altres, però normalment, sobretot a l'etapa de l'adolescència, a les ganes de dur a terme la transgressió d'aquestes normes. Per què? Perquè és divertit, perquè és una manera d'autoreafirmar-se com a persones, de cridar l'atenció, de sentir-se diferents, de sentir-se majors, de rebutjar el món adult...

La millor opció és la comunicació, com sempre, a través de la qual es podran transmetre valors importants per a la vida d'una persona que viu en societat.

Un exemple que explica el que vull dir amb tot això:
Un professor o una professora de secundària es troba davant un grup d'alumnes. El professor o professora ha de sortir un moment de classe. Quan torna, la classe està desbaratada, alguna taula pel terra, etc... El professor o professora decideix no castigar el grup, sinó fer-lo reflexionar. Els diu que ja són grans i que els vol tractar segons l'edat que tenen, però que l'actitud mostrada no equival a la maduresa que haurien de tenir. Els diu que se'ls ha de poder donar llibertat, sense que es converteixi en llibertinatge i els explica que, si veu que no els pot deixar sols perquè fan desastres, sempre hauran d'estar vigilats pel professorat, i no podran gaudir de moments sense la figura de l'adult.

Com que tot això els ho diu amb bones paraules, l'alumnat escolta amb atenció. S'adona que si la pròxima vegada que el professorat el deixa sol es porta malament, sempre estarà sota vigilància, per tant, sap el que ha de fer la propera vegada. El professor o professora tot això ho té molt clar i sap que, després della xerrada, han après alguna cosa, la responsabilitat de portar-se bé, encara que no hi hagi cap adult.
 

Això és educar... És lògic no poder deixar un grup d'adolescents sol durant un determinat temps? Un grup d'alumnes demostra la seva educació, precisament, quan està sol. Clar que és molt més fàcil el càstig ràpid i efectiu de tot el grup i dir-los que no estaran sols mai més, però l'alumant no aprèn, sinó que encara li augmenten les ganes de rebel·lar-se.

Explicar-se, donar-se a entendre, parlar de les coses i no únicament prohibir... són les claus per a una bona comunicació entre l'educador i l'educand i per a una bona educació, com a resultat.

                                                             Antònia Lladonet

dijous, 8 de novembre del 2012


Teoria sobre els DIFTONGS i els HIATS


            





Diftongs:

        Poden ser decreixents (es diu així perquè decreix el to de veu: Aire): VOCAL  + I  U (AI, EI, II, OI, UI, AU, EU, IU, OU, UU) VOCAL FORTA+ VOCAL DÈBIL O SEMIVOCAL (AIRE)

                           creixents (es diu així perquè creix el to de veu iODE): I  U + VOCAL(QUA, QÜE, QÜI, QUO, GUA, GÜE, GÜI, GUO) (QUATRE)

                                          I + VOCAL (IODE)

                                          I U ENTRE VOCALS (NOIA)

               *Quan hi ha diftong les dues vocals es comptabilitzen en una mateixa síl·laba.



           Hiats: (Personalment, sempre he vist els hiats com a EXCEPCIONS dels diftongs creixents)

      Els hiats apareixen quan tenim dues vocals en contacte, però pertanyen a síl·labes diferents.

              -Quan entren en contacte dues vocals fortes: te-a-tre

              -Consonant + i+a/e/o (Ma-ri-a)

              -Consonant +u+a/e/o (cu-a)

              -Un accent o una dièresi marquen la no formació de diftong, per tant: HIAT: pa-ï-sos



            1. Escriu deu exemples de diftong creixent, deu exemples de diftong decreixent i deu de hiat.
Decreixent    aire, rei, boira, cuipau, peu, ciutat, coure, duu
Creixent  quatre, qüestió, ubiqüitat, quota guant, aigües, pingüí, aiguota iogurt, iode,
Hiat te-a-tre, pèr-du-a,  ra-ïm, o-ï-da, di-a-da, far-mà-ci-a.