dimecres, 5 de febrer del 2014

JOAN MARAGALL

JOAN MARAGALL

1.- Cerca dues imatges de l'escriptor.
2.- Cerca un poema de Joan Maragall.

http://www.slideshare.net/SlviaMontals/joan-maragall-6896924


1.- Cerca dues imatges de l'escriptor.
2.- Cerca un poema de Joan Maragall.

CANT ESPIRITUAL
Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre,
què més ens podeu dâ en una altra vida?
Per'xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor
que s'hi mou sempre ... i temo tant la mort!
Amb quins altres sentits me'l fareu veure
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l'eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.
Aquell que a cap moment li digué: "-Atura't"
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l'entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar tants moments de cada dia
per fê'ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest "fê etern" és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra l'ombra només del temps que passa,
la il.lusió del lluny i de l'a prop,
i el compte de lo molt, i el poc i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?
Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s'hi cria,
és ma pàtria, Senyor; i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s'atura
me'n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles,
i encara allí voldria ésser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucâ'ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n'hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi ...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s'acluquin aquests ulls humans,
obriu-me'n, Senyô, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia'm la mort una major naixença!

dilluns, 3 de febrer del 2014

El modernisme

EL MODERNISME


http://www.slideshare.net/SlviaMontals/elmodernisme-6383973

1.- Cerca una breu definició de:

ART NOVEAU i MODERN STYLE

El art nouveau (art nou) és un moviment artístic que sorgeix a finalitats del segle XIX i es projecta fins a les primeres dècades del segle XX. Generalment s'expressa en l'arquitectura i en el disseny

 Si bé, és aquest país el bressol del Arts & Crafts, consideraven el Art Nouveau francès molt recarregat i en certs aspectes vulgar. Pel que a Anglaterra el *Art Nouveau no aconsegueix un gran desenvolupament, resistint-se a les línies sinuoses característiques d'aquest moviment.
En aquest període es desenvoluparia un grup liderat per Mackintosh.


2.- Cerca tres exemples d'arquitectura modernista i escriu-ne un breu comentari de cada una.
Art Noveau
Te una extranya estructura pero te un estil molt luxos i bell(Alemania)
Casa modernista de Guimard
Te una estructura i una forma bastant extranya pero te a pesar de aixo es molt bonic(França)
Casa Navas, obra modernista de .Doménech i Montaner
Te una pinta el balco i la finestra te un art molt senyoral debia perteneixer a cualgu amb molts de doblers(burges)(Catalunya)

diumenge, 19 de gener del 2014

Entrada lliure

La primera Guerra Mundial
La primera guerra mundial tambe anomenada la Gran guerra va ser el primer gran conflicte belic mundial,que es va iniciar el 28 de Juliol de 1914 i va finalizar el 11 de Novembre de 1918 es considera un comflicte belic mundial ja que participaren totes les grans nacions que se varen aliar en dos gran i poderosos bandols la Triple Entente i la Triple alliança.
La gota que vesa el tasso va ser l'assasinat del archiduc "Francisco Fernado de Austria" herder de l'imperi austriachungar el 28 de Juny de 1914 a Sarajevo,durant la guerra es varen movilizar 70 milions de soldads dels cuals 60 milions eren europeus durant aquest greu i sangrent comflicte de cuatre anys varen morir 9 milions de soldats la gran causa de tanta mort va ser l'evolucio de l'engineria militar que va fer estralls,en els dos bandols.
El 28 de juliol, el conflicte va començar a l'invasió de serbia per Austria-Bungria, seguit l'invasió a Belgica, Luxemburg, França per part de l'imperi Aleman; atac de Russia contra Alemania. Tras ser frenat el avançe aleman en direció a Paris.
El exercit Russ va lluitar satisfactoriament contra Austria-Hungria, va fer retrocedir a l'exercit aleman, va entrar en guerra l'imperi otoma. 1914: Italia y Bulgaria en 1915 y Rumania en 1916. El imperio ruso colapsó en 1917 debido a la revolucion de obtubre, tras el cual va deixar la guerra. Despres d'una ofensiva alemana  a lo llarg del frent occidental en 1918. 

diumenge, 12 de gener del 2014

Antonio Machado


http://www.slideshare.net/mdpc/antonio-machado-11143104
El viajero

Está en la sala familiar, sombría, 
y entre nosotros, el querido hermano 

que en el sueño infantil de un claro día 
vimos partir hacia un país lejano. 



Hoy tiene ya las sienes plateadas, 
un gris mechón sobre la angosta frente, 
y la fría inquietud de sus miradas 
revela un alma casi toda ausente. 



Deshójanse las copas otoñales 
del parque mustio y viejo. 
La tarde, tras los húmedos cristales, 
se pinta, y en el fondo del espejo. 



El rostro del hermano se ilumina 
suavemente. ¿Floridos desengaños 
dorados por la tarde que declina? 
¿Ansias de vida nueva en nuevos años? 



¿Lamentará la juventud perdida? 
Lejos quedó -la pobre loba- muerta. 
¿La blanca juventud nunca vivida 
teme, que ha de cantar ante su puerta? 



¿Sonríe el sol de oro 
de la tierra de un sueño no encontrada; 
y ve su nave hender el mar sonoro, 
de viento y luz la blanca vela hinchada? 



Él ha visto las hojas otoñales, 
amarillas, rodar, las olorosas 
ramas del eucalipto, los rosales 
que enseñan otra vez sus blancas rosas 



Y este dolor que añora o desconfía 
el temblor de una lágrima reprime, 
y un resto de viril hipocresía 
en el semblante pálido se imprime. 



Serio retrato en la pared clarea 
todavía. Nosotros divagamos. 
En la tristeza del hogar golpea 
el tictac del reloj. Todos callamos.

Explica que el tiempo es igual para todo que aunque viajemos el tiempo pasara igual para todos que pese a lo que hagamos todos tenemos que envejecer i morir. 

Acaso...

Como atento no más a mi quimera 
no reparaba en torno mío, un día 
me sorprendió la fértil primavera 
que en todo el ancho campo sonreía. 

Brotaban verdes hojas 
de las hinchadas yemas del ramaje, 
y flores amarillas, blancas, rojas, 
alegraban la mancha del paisaje. 

Y era una lluvia de saetas de oro, 
el sol sobre las frondas juveniles; 
del amplio río en el caudal sonoro 
se miraban los álamos gentiles. 

Tras de tanto camino es la primera 
vez que miro brotar la primavera, 
dije, y después, declamatoriamente: 

?¡Cuán tarde ya para la dicha mía!? 
Y luego, al caminar, como quien siente 
alas de otra ilusión: ?Y todavía 
¡yo alcanzaré mi juventud un día!

Explica que el tiempo a veces pasa sin que uno se de cuenta lo cual es bueno porque llegas a darte cuenta de lo buena que ha sido tu vida

Naranjo en maceta, ¡qué triste es tu suerte! 
Medrosas tiritan tus hojas menguadas. 
Naranjo en la corte, ¡qué pena da verte 
con tus naranjitas secas y arrugadas!. 

Pobre limonero de fruto amarillo 
cual pomo pulido de pálida cera, 
¡qué pena mirarte, mísero arbolillo 
criado en mezquino tonel de madera! 

De los claros bosques de la Andalucía, 
¿quién os trajo a esta castellana tierra 
que barren los vientos de la adusta sierra, 
hijos de los campos de la tierra mía? 

¡Gloria de los huertos, árbol limonero, 
que enciendes los frutos de pálido oro, 
y alumbras del negro cipresal austero 
las quietas plegarias erguidas en coro; 

y fresco naranjo del patio querido, 
del campo risueño y el huerto soñado, 
siempre en mi recuerdo maduro o florido 
de frondas y aromas y frutos cargado!

Dice que los arboles son cosas que tiene que estar plantadas en un campo un no en una maceta ja que ellos tambien tiene derechos a ser libres