dimecres, 26 de febrer del 2014

Entrada lliure(Robinson Crusoe)

Robinson Crusoe és una novel·la de l'escriptor Daniel Defoe, publicada per primer cop el 1719 i de vegades considerada la primera novel·la escrita en anglès. El llibre podria estar inspirat en el relat d'Alexander Selkirk, un mariner escocès que va passar molt de temps sol en l'arxipèlag Juan Fernández.
En el cas de la és novel·la, es tracta d'una autobiografia fictícia del personatge del títol, un nàufrag anglès que passa 28 anys en una illa remota. L'obra és una de les més venudes de la literatura abans del segle XX i va esdevenir un clàssic dels llibres d'aventures i la literatura juvenil.
Argument
Robinson Crusoe naufraga durant un viatge en vaixell i és arrossegat fins a una illa deserta, on viurà 28 anys. La por al desconegut envaeix el mariner, que es construeix un refugi per defensar-se dels enemics i inicia un viatge de descoberta d'ell mateix, Déu i de la geografia insular. Un dia salva qui esdevindrà el seu servidor de morir sacrificat per uns caníbals que usen l'illa com a espai ritual. Robinson li posa el nom de Divendres i l'educa com a un nen petit. Tots dos junts alliberen uns anglesos de la mort en mans dels caníbals i aconseguiran la seva llibertat.
Opinio personal.
Ivan:Per a mi es el millor llibre que he llegit conta com amb esforç i dedicacio tothom pot aconseguir tot el que vulgui i que per molt dolenta que siqui les coses sempre hi ha una solucio a mes me agrada molt l'idea de que un home pugui amb esforç i dedicacio pot tenir una bona vida.
Miquel: Aquets llibre es una bona historia que es inspiradora a crear una aventura en mig de una illa solitaria i perillosa llena de misteri, es recomanable per a tothom.

divendres, 21 de febrer del 2014

Miquel de unamuno

1.- Busca información sobre las siguientes obras en prosa de Unamuno y encuentra la portada de alguna de las ediciones de estos libros:
          Niebla

En la novela ("nivola") Augusto va a ver a Unamuno y éste le dice que no puede suicidarse porque no vive solo, sino que es un ente de ficción. Después se da cuenta de que todo es un sueño, un sueño de su vida.
Augusto se rebela contra su no-existencia. Al final muere y le manda un telegrama a Unamuno en el que le dice "enhorabuena, se ha salido usted con la suya". La novela termina con una oración fúnebre a cargo de Orfeo, el perro de Augusto.
Toda la novela se configura como una extensa confesión metafísica. Unamuno se despieza a sí mismo, se convierte en ficción, se reinventa. Por ello su personaje acaba cobrando vida: la pretensión de la obra es cohesionar de tal forma ficción y realidad que el propio lector se sienta confuso, cierre las páginas del libro preguntándose aún qué hay de cierto y qué hay de novelesco (de nivolesco) en él. De esta forma se transportan al sentir de Miguel por entonces: un periodo de crisis, de preguntas, de vacíos espirituales.
Es interesante al respecto uno de los párrafos del libro, referente al novio de la amada del protagonista. Cuando aparece, Augusto Pérez se pregunta a sí mismo qué papel juega en su vida, en la vida de ella. Él es, ahora, el otro. Y jugando con ese pronombre Unamuno se embarca en una divagación filosófica acerca de la personalidad y el rol que interpretamos tanto en nuestra vida como en la de los demás.
Si bien, por otra parte, Niebla es la rebeldía hecha prosa, por el hecho de ser el primer representante del nuevo género "nivola", Augusto es también un rebelde (frágil al final, pero rebelde). La visita a casa del propio Unamuno es prueba de ello. El personaje no se conforma con una vida de títere, no manejada a su antojo. Como confesará
          La tía Tula
Es una de las novelas más conocidas de Unamuno. Aunque comparte con otras novelas el estilo y las preocupaciones habituales del autor, esta novela incluye como factor diferencial el erotismo, un erotismo sutil y sólo en escasos momentos explicitado. La trama de la novela se sustenta en la práctica antropológica del levirato y el sororato en un contexto de represión sexual.2
Esta novela narra la vida de Gertrudis, también llamada la Tía Tula, y los sacrificios que realiza durante su vida para satisfacer sus ansias de maternidad.
Esta obra es caracterizada por tener como tema principal el amor maternal.
          San Manuel Bueno, Mártir
La narradora es una mujer, Ángela Carballino. Su madre es una piadosa cristiana de fe recia e inamovible. Vive en un pueblecito de la provincia de Zamora, Valverde de Lucerna, situado al borde de un bello lago, junto a un macizo de montaña. El escenario queda sugerido por el maravilloso lago de Sanabria en San Martín de CastañedaSanabria, al pie de las ruinas de un convento de Bernardos, y donde vive la leyenda de una ciudad, Valverde de Lucerna, que yace en el fondo de las aguas del lago.
2.- Busca tres poemas de Miguel de Unamuno:

¡Dime qué dices, mar!

¡Dime qué dices, mar, qué dices, dime! 
Pero no me lo digas; tus cantares 
son, con el coro de tus varios mares, 
una voz sola que cantando gime. 

Ese mero gemido nos redime 
de la letra fatal, y sus pesares, 
bajo el oleaje de nuestros azares, 
el secreto secreto nos oprime. 

La sinrazón de nuestra suerte abona, 
calla la culpa y danos el castigo; 
la vida al que nació no le perdona; 

de esta enorme injusticia sé testigo, 
que así mi canto con tu canto entona, 
y no me digas lo que no te digo

Castilla

Tú me levantas, tierra de Castilla, 
en la rugosa palma de tu mano, 
al cielo que te enciende y te refresca, 
al cielo, tu amo, 

Tierra nervuda, enjuta, despejada, 
madre de corazones y de brazos, 
toma el presente en ti viejos colores 
del noble antaño. 

Con la pradera cóncava del cielo 
lindan en torno tus desnudos campos, 
tiene en ti cuna el sol y en ti sepulcro 
y en ti santuario. 

Es todo cima tu extensión redonda 
y en ti me siento al cielo levantado, 
aire de cumbre es el que se respira 
aquí, en tus páramos. 

¡Ara gigante, tierra castellana, 
a ese tu aire soltaré mis cantos, 
si te son dignos bajarán al mundo 
desde lo alto!

Nuestro secreto

No me preguntes más, es mi secreto, 
secreto para mí terrible y santo; 
ante él me velo con un negro manto 
de luto de piedad; no rompo el seto 

que cierra su recinto, me someto 
de mi vida al misterio, el desencanto 
huyendo del saber y a Dios levanto 
con mis ojos mi pecho siempre inquieto. 

Hay del alma en el fondo oscura sima 
y en ella hay un fatídico recodo 
que es nefando franquear; allá en la cima 

brilla el sol que hace polvo al sucio lodo; 
alza los ojos y tu pecho anima; 
conócete, mortal, mas no del todo.


3.- Busca 5 frases que hicieron célebre a Miguel de Unamuno.

Besos que vienen riendo, luego llorando se van, y en ellos se va la vida, que nunca más volverá.

Se viaja no para buscar el destino sino para huir de donde se parte.

A veces, el silencio es la peor mentira.

La envidia es mil veces más terrible que el hambre, porque es hambre espiritual.

Hay que sentir el pensamiento y pensar el sentimiento.

diumenge, 9 de febrer del 2014

SANTIAGO RUSIÑOL

http://www.slideshare.net/Jordialejandro/el-teatre-modernista-simbolista-santiago-rusiol

1.- Cerca dues imatges de l'escriptor.
2.- Obres de teatre més significatives de Santiago Rusiñol:
  • L'alegria que passa.
Conta l'historia de un grup d'artistes que arriben a un poble on son rebutjats i es va creant una enemistat peró pesar de que el poble es rival dels aristes en Joanet el fill del alcalde cuant les treuen d'afora no pot sequir en el poble. 
  • Cigales i formigues.
Conta l'historia de un grup de gent en aquest cas les "cigales" que es passen tot el dia xerrant i es burlen de les "formigues" qui son el que fan tots els treballs fisics,lo que crea una enemista pero un dia les formigues necesiten l'ajuda de les cigales i son rebutjats la discusio continua fins que en un moment les coses se arreglen tras lo cual les formigues tornen a rebutjar a les cigales.
  • L'auca del senyor Esteve.
Conta com n'Esteve va cresquen viu i apren en el mon del negoci tras lo cual en un moment es baralla i te una discusio amb en Ramonet el seu fill que no vol sequir les passes de son pare pero conforme passa l'historia arriba a un moment on el compren i fan les paus.

divendres, 7 de febrer del 2014

VICTOR CATALA

http://www.slideshare.net/jaccbatxart/vctor-catal-caterina-albert

1.- Cerca dues imatges de l'escriptora.




2.- Solitud:

De quin any és la primera edició?1905 I com va aparèixer publicada?publicada en una revista anomenada Joventut
Cerca informació sobre el personatge femení i fes-ne una descripció, tant física com psicològica.
Una dona normal que esta acostumada a ser messtresa de casa,avorrida i insatisfeta per el seu marit que es un gandul amb molt poca personalitat,en cuant a fisicament una dona sana i ben dotada.A quin espai transcorr la història?
A sa montanya
Cerca una imatge que defineixi el personatge femení i l'espai en què transcorre la novel·la.

dimecres, 5 de febrer del 2014

JOAN MARAGALL

JOAN MARAGALL

1.- Cerca dues imatges de l'escriptor.
2.- Cerca un poema de Joan Maragall.

http://www.slideshare.net/SlviaMontals/joan-maragall-6896924


1.- Cerca dues imatges de l'escriptor.
2.- Cerca un poema de Joan Maragall.

CANT ESPIRITUAL
Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre,
què més ens podeu dâ en una altra vida?
Per'xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor
que s'hi mou sempre ... i temo tant la mort!
Amb quins altres sentits me'l fareu veure
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l'eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.
Aquell que a cap moment li digué: "-Atura't"
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l'entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar tants moments de cada dia
per fê'ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest "fê etern" és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra l'ombra només del temps que passa,
la il.lusió del lluny i de l'a prop,
i el compte de lo molt, i el poc i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?
Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s'hi cria,
és ma pàtria, Senyor; i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s'atura
me'n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles,
i encara allí voldria ésser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucâ'ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n'hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi ...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s'acluquin aquests ulls humans,
obriu-me'n, Senyô, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia'm la mort una major naixença!

dilluns, 3 de febrer del 2014

El modernisme

EL MODERNISME


http://www.slideshare.net/SlviaMontals/elmodernisme-6383973

1.- Cerca una breu definició de:

ART NOVEAU i MODERN STYLE

El art nouveau (art nou) és un moviment artístic que sorgeix a finalitats del segle XIX i es projecta fins a les primeres dècades del segle XX. Generalment s'expressa en l'arquitectura i en el disseny

 Si bé, és aquest país el bressol del Arts & Crafts, consideraven el Art Nouveau francès molt recarregat i en certs aspectes vulgar. Pel que a Anglaterra el *Art Nouveau no aconsegueix un gran desenvolupament, resistint-se a les línies sinuoses característiques d'aquest moviment.
En aquest període es desenvoluparia un grup liderat per Mackintosh.


2.- Cerca tres exemples d'arquitectura modernista i escriu-ne un breu comentari de cada una.
Art Noveau
Te una extranya estructura pero te un estil molt luxos i bell(Alemania)
Casa modernista de Guimard
Te una estructura i una forma bastant extranya pero te a pesar de aixo es molt bonic(França)
Casa Navas, obra modernista de .Doménech i Montaner
Te una pinta el balco i la finestra te un art molt senyoral debia perteneixer a cualgu amb molts de doblers(burges)(Catalunya)