divendres, 31 de maig del 2013

Will Smith

Willard Christopher Smith, Jr. (25 de setembre de 1968, Philadelphia), és un raper nord-americà i l'actor. Smith, que va néixer a Filadèlfia (Pennsilvània), ha tingut èxit en les seves dues facetes artisticas.1 ha estat nominada a quatre Globus d'or, dos Oscars, premis i ha guanyat premis Grammy. Al final de la dècada de 1980, Smith va aconseguir la fama modesta com un raper sota el nom The Prince fresc. El 1990, no obstant això, la seva fama augmentat dramàticament quan va protagonitzar la sèrie de televisió The fresc Príncep de Bel-Air. El programa va continuar durant més de mitja dècada (1990-1996) a la NBC i ha estat retransmés en una base permanent a diferents cadenes. A mitjans de la dècada de 1990, Smith va passar de televisió a la pel. lícula i, en definitiva, va actuar en moltes pel lícules que s'aconsegueix un gran èxit de taquilla.Ell és l'únic jugador en la història que ha actuat en vuit pel·lícules consecutius que han generat més de 100 milions de dòlars a la taquilla nacional, a més de ser l'únic actor que ha participat en vuit pel·lícules consecutius que arribaven a la número u en el seu estreno.2 seus pel·lícules d'èxit financer més gran han estat els nois dolents, Bad Boys IIHomes dia de la independència, en negre, Men in Black II, homes en negre III, jo, robot, a la recerca de la felicitat, jo sóc llegenda, Hancock, Wild Wild West, enemic públic, crisi dels ostatges, enganxament i set ànimes. També rebé el reconeixement de la crítica per les seves interpretacions a Ali i sis graus de separació. En 2013 l'actor compra els drets als Estats Units des del programa de televisió espanyola El Hormiguero, presentat per Pablo Motos. 3

dijous, 30 de maig del 2013

dijous 30 de maig de 2013




 1. Fes una entrada on expliquis la teva experiència viscuda fent feina a través del blog digital. Pots explicar les següents coses: Quines feines hi sols fer, el tema de les imatges, què t'ha aportat, què has après, si t'ha motivat, etc. EL MILLOR ESCRIT SERÀ PUBLICAT A LA REVISTA DE L'INSTITUT!
La meva experiencia al principi me agradava pero al final li me va deixar de agradar perque se va fer repetitiu tot eren poemes i textos i li vaig agafar molta mania me alegrec de que se acabi la mitat de feines que hem fet eren poemes o textos ''morals'' que parlaven del amor,llibertat ... la mitat de les imagtges que hem utilizat eren imatges ham doble sentit aprende no e apres gaire perque moltes de aquestes leccions morals que ens ha intentat ensenyar ja les coneixia perque me les havien ensenyat ja motivarme me motivava mes al primer trimestre perque mai havia tengut un bloc hi havia fet feina amb ell pero com ja he dit antes convorme anava pasant el temps me va anar desilusionat perque ho trobava tot molt monotom i repetitiu pero me agrada una cosa que es pucdir al que vulgui al meu blog sense importarme si li molesta a cualgu o no.Si ho feim l'any que fe me agaradaria que no fos tant monotom.

dimecres, 29 de maig del 2013


La descripción

Como escribir una descripción (Pasos y ejercicios)

Escrito por Diego el Jueves 21 de abril del 2011
La descripción es un recurso literario que permite caracterizar un objeto, un paisaje, una persona o un animal.
Para escribir una descripción debes tener en cuenta:
  • Lo que registras a través de los sentidos: “Una luz dorada brota de gigantescas esponjas”.
  • Los datos que te proporcionan tus sensaciones internas: “Saltando de roca en rocarefrenábamos nuestro impulso”.
  • Las acciones que realizan personas o animales: “Duros corales blancos se enmarañan en matorrales”.
Recuerda que una buena descripción exige:
  • Observación del objeto, persona, animal o paisaje a describir.
  • Selección de las cualidades más importantes para evitar una excesiva enumeración.
  • Organización y composición a partir de las características seleccionadas.

Ejercicio: Observa atentamente la siguiente imagen

Momento inoportuno
Como escribir una descripcion
1) Realiza una lista de los elementos que la componen. Luego agrega a cada uno de los objetos adjetivos que los caractericen.
Por ejemplo: el cielo –> luminoso, claro
Escribe una descripción y colócale el titulo que la imagen sugiera.
Sustantivo:Cielo,zapatilla,gato,pierna,balon
Adjetivo:verde i sorprendente,asustado,sucia
zaptilla-vieja,estropeada
pierna-peluda,larga
gato-pequeño,bonito
balon-sucio,redonda2) Dados los siguientes sustantivos y adjetivos, utilízalos en un ejercicio de descripción. No es necesario que los ubiques en el mismo orden en que aquí aparecen.
Cielo, zapatillas, amarillo, sorprendente, gusanos.
 El cielo azul  con una zpatill vieja colcando de un sorprendete parguas amarillo mientras unos gusanos pequeños lo miraban
3) A veces ciertos hechos provocan sensaciones que solamente nosotros sentimos. Por ejemplo:
El maestro me pidió el trabajo y yo sentí que mi estómago se retorcía como unagoma de mascar.
¿Recuerdas que te haya ocurrido alguna vez algo parecido?. Realiza una breve narración , en donde se incluya especialmente la descripción de estas sensaciones internas. 
Si me h ocorrudido me sentia como si el estomago quisiera inplosionar 

dimarts, 28 de maig del 2013

Reflexions...


      1. Fes un comentari sobre aquesta frase. Què vol dir? Hi estàs d'acord? Per què?
Te tota la rao als nins sels a de acostumar desde petits a ver les coses be i vol dir que em de enseñar els nins a que se acostumin a ver el be i no el malament si hi estic dacor perque te tota la rao

dilluns, 27 de maig del 2013


Els diferents conceptes sobre la família

                         1. Resumeix el text Els diferents conceptes sobre la família.
Es una forma o mes ben dit atac cap als homsexuals perque segon es diu una familia se ha de compondre per un pare i una mare no dos pare ni dos pare perque aixo no es''normal' perque segon ells aixo perjudiaca molt als infant que tenguin al seu carrec i per aixo no lis permeten'.
                         2. Fes un comentari personal sobre l'escrit. Què en penses? Creus que un infant és més feliç en una família tradicional? Raona la teva resposta.
Ante he dit que segons ells aixo no es ''normal'' pero que es la normalitat jo opin que lo que importa es el be de l'imfant ja siqui en un matrimoni homosexual o en un altre  es mes mai he sentit que un matrimoni homosexual ha tengut problemes perque no sap cuidar l'imfant cosa que els matrimonis homosexuals si ha suceit.
                         3. Creus que el lloc on es viu influeix en tenir un tipus de família o un altre? (Barri, ciutat, país...). Argumenta la teva resposta.
Crec que si pero ja que en tots els ambits sempre es perjudica a la gent homosexuals en tots els ambits social,laboral inclus me arribaria a arrisagar en el sanitari  per sort se que no es el 100% el que creeu aquest ideals de la ''familia tradicional'' etx.Crec que ells tenen els mateixos drets que tots els  altre ja que tots som iguals tots tenim dos orelles,dos cames...
                         4. Exposa quin és el teu ideal de família i explica per què.

Per a mi una familia ideal es una ion tots se estimin sigui negres,blancs,gais ...
On tots siguin iguals als altres i on puguis anari si tens cualque probleme i que te ajudin sense demanarte res a canvi,que els importim mes el ben del altres que el de un mateix sempre sense endonarse compte per a mi aixo es ''una familia ideal''
   
          Els diferents conceptes sobre la família

 
Darrerament el concepte de família ha esdevingut objecte de polèmica, amb molta presència als mitjans de comunicació i opinions i manifestacions de signe oposat. 

Un dels últims episodis d'aquesta polèmica va escaure's el 27 de gener de 2008, arran d'un acte al Palau de Congressos de Barcelona que aplegà cinc mil assistents en defensa de la dita família tradicional, acte contestat fora del recinte per un grup que cridava consignes en favor de la llibertat sexual, del matrimonis homosexuals i del dret d'avortament. 

Promogut per algunes entitats cristianes, l'aplec del Palau de Congressos no va estalviar crítiques als governs català i espanyol, similars a les expressades en la manifestació feta a Madrid el mes de desembre de l'any passat en favor de la família cristiana (l'havia convocat l'arquebisbat d'aquella ciutat). Tots dos actes compartien una mateixa idea de fons: que els poders públics volen arraconar la família tradicional, segons que es desprèn de la llei que regula el matrimoni homosexual, de la que agilita el divorci i de l'assignatura d'educació sobre ciutadania... 

Contra aquesta idea, hom argumenta que hi ha models familiars diversos, i que el reconeixement legal d'aquesta diversitat no va contra ningú, sinó que es limita a tenir en compte la pluralitat de fet de la societat. 

De la família a les famílies

 Les dades de l'IDESCAT il·lustren la diversitat de models familiars.Sigui com sigui, el cas és que la diversitat de models familiars és inqüestionable. La família tradicional, de pares casats amb fills, continua predominant, però és contrarestada per la proliferació de llars unipersonals, famílies monoparentals (pare o mare amb fills), parelles de fet, parelles sense fills, unions homosexuals, llars compartides... Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), durant el període 1991-2001 les parelles de fet van passar del 4,48% al 8,68%; les llars unipersonals, del 13,59% al 20,93%; les llars monoparentals, del 8,18% al 8,47%; les parelles sense fills, del 20,88% al 22,41%; en canvi, les famílies amb fills van passar del 52,11% al 40,95%. 

El cas de Barcelona...

 El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven el 30%.Aquesta tendència a la baixa de la família tradicional és més accentuada a Barcelona, segons l'estudi 'Evolució i tendències de les llars, les famílies i les persones a la ciutat de Barcelona'. El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven poc més del 30%, tan sols quatre punts més que no les llars unipersonals, les que més havien augmentat d'ençà del 1991. Les parelles sense fills ranejaven el 20%; les mares amb fills eren el 7,65%; i els pares amb fills, l'1,49%. 

...i, especialment, d'alguns barris 

Les llars unipersonals són les primeres a la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample.Més encara: les llars unipersonals superaven les de pares amb fills als districtes de la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample, amb percentatges de més del 30% en tots tres casos. L'estudi també exposa que el 2002 els casaments civils van ultrapassar els casaments religiosos, fet general a Catalunya dos anys més tard (el 2004 el 60% dels casaments de Barcelona foren civils).

divendres, 24 de maig del 2013


Dites populars i refranys del sol


Comenta quinze dels trenta-tres refranys sobre el sol que tens a continuació, explica el seu contingut i diguès per què t'han cridat l'atenció.  


                                               Dites populars i refranys del sol


Sembla que per fi el sol comença a prendre possessió del temps (ganes tenim) i que la primavera campi realment per tot arreu. Després d'aquest llarg hivern necessitam ja l'escalfor del sol. Per a donar-li la benvinguda, he seleccionat un grapat de dites i refranys d'aquest astre.

Dites populars i refranys del sol

Aigua de juliol encén el sol
Al juliol, trau les garbes al sol
Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol
Any de sol, any d'alegria
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raig
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu
De l'aigua d'octubre i de sol de maig, naix el blat
Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu
El sol de març porta refredats-
El sol de juny estalvia llum
El sol de Març es nota set anys a la cara
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut
El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat
En presència del sol, poca llum és gresol
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat
Pel Juny, molt sol i molta son
Pel juliol, pobres dels que estan al sol
Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent
Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa
Quan plou i fa sol, passeja el caragol
Quan surt el sol, surt per a tothom
Qui té sol, que més vol?
Rojor al vespre, sol a la finestra
Sol blanc, senyal de fang
Sol de febrer, emmascara com un calderer
Sol eixint, Déu ens do un bon pensament
Sol i aigua, temps de Març
Sol matiner no dura dia sencer
Sol que pica, aigua segura
Vent de llevant, sol triomfant

El sol de juny estalvia llum-Fa llum que omple la casa-I me agrada perque crec en l'ecologia
Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol A juliol fa molt sol  Que me agrada la calor
Sol blanc, senyal de fang Que fa sol hi ha fang Me agrada enbrutarme
Sol de febrer, emmascara com un calderer Que apenas fa sol cuant es febrer  En febrer va anys el meu germa petit
Sol i aigua, temps de Març Que en març se va a la platja Me agrada la platja
Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent Que et guardis del vent No me agrada el vent
Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol Que en octubre fa fred  no me agrada el fred
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor Que cuant succeix aixo es fa un bon any Els anys bons depen de cada un
El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat  Que fa poc sol en s'hivern Me agrada el sol
En presència del sol, poca llum és gresol Que hi ha molta sol me agrada la llum
Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu Que en hiver fa poc sol i en estiu pocs nuvols Me agrada l'estiu
El sol de març porta refredats-En març fa molt de fred Me a atraigu per la paraula refredat
Quan plou i fa sol, passeja el caragol Que els caragols no surten quasi mai Me agrada els caragols
Quan surt el sol, surt per a tothom Que el sol arriba a tots Que es veritat
Qui té sol, que més vol?Que el sol es molt bo Me agrada el sol

dijous, 23 de maig del 2013


El que ens espera...



Què vos sembla? La LOMCE es va aprovar el divendres passat i implicat tot això, entre moltes altres coses... Exposa la teva opinió personal.
           
Estic d'acord en algune scoses pero en moltes altre no per exemple en lo que a l'universitat no mes podran anar els que siqui bons ja que opin que totom ha de tenir  les mateixes oportunitats ja que ja es molt dificil aprobar la selectividad per anar a l'universitat pero la veritat es que no me inporta gens me queda un any i per cuant aixo entri en vigor jo ya no fare classe aixi no m'importa gens el problemes que tenqui despres els institus ni els professor per que a mi no me afectara en absolutament res son un probles que perjudiquen a l'educacio i que deferien defensar lo que jo no participare.

dimecres, 22 de maig del 2013


Explicació teòrica del substantiu-gènere

 EL SUBSTANTIU-GÈNERE (EXPLICACIÓ TEÒRICA)




A) Generalment s'afegeix una -a al masculí

nét - neta
fillol - fillola
idoni - idònia


De vegades l'última consonant es modifica:

(p--ba) llop - lloba
(t--da) nebot - neboda
(e--ga) amic - amiga
(f--va) serf - serva
(s--ss) gos - gossa
(u--va) jueu - jueva
(l--l·la) Marcel - Marcel·la


B) Els substantius acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el femení canviant aquestes vocals per -a:


pediatre - pediatra
alumne - alumna

monjo - monja
verro - verra

Andreu - Andrea
reu - rea



C) En alguns casos s'afegeix al masculí les terminacions -na, -ina, essa:


orfe - òrfena
cosí - cosina

heroi - heroïna
Angel - Angelina

tigre - tigressa
abat - abadessa



D) Alguns tenen unes terminacions pròpies:


(or--riu)
actor - actriu
emperador - emperadriu

(òleg--òloga)
sociòleg - sociòloga
filòleg - filòloga



E) masculí a partir de femení:

bruixa - bruixot
dida - didot



F) Masculins i femenins amb arrel diferent:

amo - mestresa
marrà - ovella
ase - somera
boc - cabra
gendre - nora/jove
cavall - euga/egua


G) De vegades la mateixa forma serveix per designar els dos gèneres:


acabats en:

(-aire) el/la cantaire
(-ista) el/la modista
(-cida) el/la parricida
(-ta) el/la gimnasta


altres d'una sola terminació, molts dels quals provenen d'adjectius:

noble
jove
salvatge
màrtir
conserge

el mar - la mar
un art - una art
el vessant - la vessant


H) Noms d'animals que són invariables:

el rossinyol mascle - el rossinyol femella
la sargantana mascle - la sargantana femella




I) Substantius que canvien de significat segons el gènere:


el canal (riu)
la canal (canonada, conducte)

un editorial (article)
una editorial (empresa)

el fi (objectiu)
la fi (finalitat)

el llum (aparell)
la llum (claror)

un ordre (contrari de desordre)
una ordre (manament)

el planeta (astre)
la planeta (destí d'una persona)

el son (dormida, fer un son)
la son (ganes de dormir)

el terra (sòl, paviment)
la terra (tots els altres sentits)

el clau (de clavar)
la clau (d'obrir i tancar)

el còlera (epidèmia)
la còlera (ira, ràbia)

el pols (batec)
la pols (partícules)

el pudor (modèstia)
la pudor (mala olor)

el vall (excavació, fossat)
la vall (depressió entre muntanyes)




J) Sovint s'usen malament:


Són masculins:

els afores
un anell
un aventatge
el compte
el corrent
el costum
el deute
el dupte
un escafandre
els espinacs
un estratagema
el front
el titella
un interviu
el llegum
el lleixiu
el marge
un ordre (religiós)
un orgue
el pebre
el pendent
el senyal
els tèrmits (insectes)


Són femenins:

una amargor
la claror
una esplendor
una olor
la remor
la resplendor
la suor
una allau
una anàlisi
una àgape (àpat d'amics)
una àncora
una au
una aroma
la cercavila
la dent
la marató
la nespra
les postres
la síncope (pèrdua de consciència; LIN pèrdua d'elements fonològics)
la síndrome
la sida
la frescor

Exercicis sobre el SUBSTANTIU





1 Canvia el gènere:

marquès - marquesa
mag - maga
ase - somera
deixeble - deixebla
ajudant - ajudanta
bruixot - bruixa
boc - cabra
vidu - vídua
pediatre - pediatra
hereu - hereva/hereua
comte - comtessa
orfe - òrfena
filòleg - filòloga
actor - actriu



2 Canvia el nombre:

desig - desitjos o desigs
europea - europees
reflex - reflexos
individu - individus
cinturons - cinturó
trossos - tros
cactus - cactus
baf - bafs (vapor) -prendre bafs
calç - calçs
índex - índexs
text - texts o textos
guants - guant
accés - accessos
llapis - llapis
gas - gasos
gos - gossos



3 Classifica pel que fa al gènere:


Variables:
Masculi-femeni
àrbitre - àrbitra
estudiant - estudianta
poeta - poetessa
viatjant - viatjanta


Invariables:

el/la modista
el/la conserge
el/la boletaire
el/la dibuixant
el/la jove
el/la noble



4 Posa la forma de l'article:

seguir-li el corrent.3 persona singular
fes bullir els llegums.3Persona singular
tinc el costum d'anar...1 persona singuklar
sentir el senyal.3 persona singular
la resplendor de llum em va enlluernar.1 persona singular
els afòres de la ciutat són bonics.3 persona singular
m'agraden les postres de l'àvia.3 persona singular
has comprat el pebre?3 persona singular
M'han de fer una anàlisi de sang.1 persona singular
La Vall d'Aran és meravellosa.3 persoan singular


5 Fes una frase amb cada un d'aquests noms:

Un editorial -article L'editorial es molt entetengut
una editorial - empresa L'editorial no fa molt be

un ordre - no desordreL'ordre es necesesari per a la vida
una ordre - de manar Li vaig donar l'ordre de recuir l'habitacio

el llum - l'aparell La llum se ha espatllat
la llum - del sol, claror No fa llum

el fi - objectiu Estic a punt de arribar al fi de la meva carrera
la fi - acabament Aixo es el fi

el son - fer un son, trencar el son, son hipnòtic El fa fer tenir son
la son - ganes de dormir tenc molta son

el vall - excavació, fossat He fet un vall al jardi
la vall - depressió entre muntanyes La vall te moltes flors



6 escriu el singular:

fases - fase
anàlisis - una anàlisi
síntesis - síntesi
tisis - tisi (malaltia)
pantalons - pantaló
tobogans - tobogan
paràfrasis - paràfrasi
paraigües - paraigua
guants - guant
parèntesis - parèntesi
crisis - crisi
tesis - tesi
oasis - oasi
apendicitis - apendicitis

Llegeix aquesta narració amb sentiments intensos. "Por"


POR


Si això què has dit és cert, tinc por. Però no una por qualsevol. És una por d’animalet acorralat, sense rumb, que em fa tremolar com una febrada i bategar el cor en un exercici suïcida que em rebentarà les parets de la vida. No sé en quin cantó del camí em vas trobar, ni recorde amb quins ulls d’astorament et vaig mirar, ni quin miracle vaig desitjar per fugir de les teues mans. Jo no vull que m’estimes ara, precisament ara. Ara que he llaurat el meu espai de solitud inabastable i que he amuntegat maons de vidre gelat al meu voltant perquè no puguen esclafir els murs amb el caliu que degotegen les tendreses. Ara no, que sé el que duren les roses. Ara, justament ara, que ja m’havia conformat amb una estima petita, un sucret, un embast... Jo ja no et feia meua. M’havia tret de sobre la teua empremta, a arraps i mossegades. I mira’m ara l’ànima, plena de senyals de verola, dels petits estralls que configuren la geografia de l’oblit. Encara em vibra la pell amb el cop sec del teu comiat. Encara em recorde assegut davant l’espill, dibuixant una conclusió que em capigués en la doble ratlla del quadern, com una acurada cal•ligrafia on pogués llegir-se que allò nostre fou un amor petit, insignificant, una joguina, el passatger d’un tren aturat. I ara vens tu i em dius que encara m’estimes. I tot es converteix en un amor-allau, un amor-vent que va encenent les roselles en els camps, un amor-riu que deixa peixos d’argent a les vores, un amor-estiu que torna dolces totes les fruites... Tremole de por, sí. Perquè les teues paraules tèbies em regolfen de nou, envaint-me. Nosaltres hem acabat. Ja no m’és possible fer-te un lloc al meu llar de cendres escampades. Ves-te’n! Deixa’m! Què tinc por, perquè fins i tot aquesta freda actitud de dissidència és mentida...
 
                                                                                                 Josep Manel Vidal


          Penja al teu blog la narració "Por". Explica'n el contingut i diguès quines diferències trobes amb un text poètic.
Explica que es la por i lo que fa en un esser viu el text poetic rima i es molt mes curt

dimarts, 21 de maig del 2013


Comentaris de poemes...


                          1. Comenta el següent poema. Què significa per a tu?:

Sincerament no significa per a mi absolutament res.

                                                   El reflejo de la letra, poesia d'Ana Kupfer


El reflejo de la letra
(Ana Kupfer)
Frente a frente se halló el poeta
reflejado en su pergamino. 
Anunció su vacío,
 
encontró pura nostalgia.
 
Gritó, pero nadie lo escuchó.
 
El escritor se encerró en su poema,

llegó a su memoria todo lo que le faltaba 
y miró hacia atrás,
 
derramando versos
 
en una gaviota.
La il·lustració és de Katsiaryna Sumarava.

                      2 A/ Comenta el poema i explica la importància que té distingir-nos dels animals en certes coses.
Aprenen algune scose per sobreviure pero encara podien aprendre mes com per exemple que el esser huma es l'unic  animal que fa mal als demes per entreteniment                               
B/Cerca informació sobre l'autora Gloria Fuertes, vida i obra (temàtica).
     Gloria nació en Lavapiés, en la época, un modesto barrio del Madrid antiguo. Su madre era costurera y sirvienta; su padre, bedel. Poco se sabe de su vida familiar, a lo que ha contribuido que la escritora siempre guardara celosamente su intimidad.
Asistió al Instituto de Educación Profesional de la Mujer, pero sus aficiones eran muy diferentes a las propias de las mujeres de su época. Su interés por las letras comenzó a la temprana edad de cinco años, cuando ya escribía y dibujaba sus propios cuentos. Empezó a escribir versos a los catorce años, a los quince los leía en Radio España de Madrid y a los diecisiete dio forma a su primer libro de poemas, Isla ignorada, que sería publicado en 1950. Se ha especulado sobre su homosexualidad, que aparecería sutilmente declarada en poemas como «Lo que me enerva», «Me siento abierta a todo», «A Jenny», etc.
Aunque ella siempre se definió como «autodidacta y poéticamente desescolarizada», su nombre ha quedado ligado a dos movimientos literarios: la generación del 50 y el postismo, grupo literario de posguerra al que se unió a finales de los 40 y del que formaban parte Carlos Edmundo de OryEduardo Chicharro y Silvano Sernesi, y en el que también colaboraronÁngel Crespo y Francisco Nieva.
Del Postismo quedó para siempre en Gloria Fuertes una actitud poética desmitificadora por vía del humor; el humor en Gloria Fuertes es una forma crítica de deconstruir la realidad y descubrir la verdad de las cosas. La Guerra Civil dejó una profunda huella en ella. El antibelicismo y la protesta contra lo absurdo de la civilización están presentes en su poesía de forma categórica. Como ella misma declaró, «sin la tragedia de la guerra quizá nunca hubiera escrito poesía».
Como secuela de su experiencia bélica, la obra de Gloria Fuertes se caracteriza por la ironía con la que trata cuestiones tan universales como el amor, el dolor, la muerte o la soledad. Todo ello aderezado con curiosas metáforas y juegos lingüísticos llenos de encanto, frescura y sencillez, que dotan a sus poemas de una gran musicalidad y cadencia cercana al lenguaje oral.
Entre 1940 y 1953 comenzó a colaborar en revistas infantiles, PelayosChicosChicasChiquitito, y los suplemento infantiles de "Flechas y Pelayos" (Maravillas) y del diario Arriba, para el que publicó las historietas de Coletas y Pelines, una niña de nueve años y un niño de seis respectivamente, que alcanzaron una gran popularidad entre los lectores infantiles.
Paralelamente a su dedicación a la literatura infantil en las revistas, obras teatrales y poemas escenificados, fundó en 1947, junto con María Dolores de Pueblos y Adelaida Lasantas el grupo «Versos con faldas» que organizaba recitales y lecturas de poesía por bares y cafés madrileños, colaboraba en revistas para adultos como RumbosPoesía española y El pájaro de paja y creó y dirigió la revista poéticaArquero entre 19501954, junto a Antonio GalaJulio Mariscal y Rafael Mir.
De 1955 a 1960 estudió biblioteconomía e inglés en el International Institute. En 1961 obtuvo la beca Fulbright en Estados Unidos para impartir clases de Literatura española en la Universidad de Bucknell, además de recibir en 1972 la Beca de la Fundación Juan March de Literatura Infantil.
A mediados de los años 70 colabora activamente en diversos programas infantiles de TVE, siendo Un globo, dos globos, tres globos y La cometa blanca los que la convierten definitivamente en la poeta de los niños. Recibiendo en cinco ocasiones el Aro de Plata de este medio informativo. A partir de estos años la actividad de Gloria Fuertes es imparable: lecturas, recitales, homenajes... siempre cerca de los niños; publicando continuamente, tanto poesía infantil como de adultos. Su fama es tal que cómicos como Martes y 13 parodian su figura en programas de humor. En 1996 un grupo de poetas jóvenes, entre los que destacan, Sergio RodríguezPablo Méndez o Alfonso Berrocal le rinden un emotivo y multitudinario homenaje en el forum del Fnac de Madrid.
Fallece el 27 de noviembre de 1998, víctima de un cáncer de pulmón, en Madrid.
Gloria Fuertes, aquella chica que paseaba en bicicleta por las calles de Madrid con falda-pantalón y corbata; una de las primeras voces de la poesía femenina de la posguerra; la mujer de las dos caras que armonizaba su amor por los niños —enredándoles con sus rimas, adivinanzas y juegos de palabras disparatados— con su amor por la vida y la paz —denunciando la injusticia social, el desamor, el dolor y la opresión pero, todo ello, con su humor peculiar—, continuó escribiendo y colaborando en programas infantiles televisivos consagrada ya como la poetisa de los niños.
Más apreciada y estudiada en el extranjero que en España, la mayoría de los trabajos críticos sobre Gloria Fuertes proceden del hispanismo norteamericano (Debicki, Mandlove, Sherno, Persin, Capuccio, Browne…), y es escasa la crítica literaria española sobre esta poeta. Camilo José Cela reconoció en su día la injusticia cometida con Gloria Fuertes, a la que denominó «la angélica y alta voz poética a la que los hombres y las circunstancias putearon inmisericordemente».                          
 Llegir, no està mal! / Leer, no está mal! : poesia de Gloria Fuertes sobre la lectura



                                        No está mal

(Gloria Fuertes)


El perro entiende.

El cocodrilo llora.

La hiena ríe.

El loro habla.

El hombre entiende,

llora,

ríe,

habla

y además puede leer.

De todos los animales de la tierra

sólo el hombre puede leer

para dejar de ser animal.

¡No está mal!

La il·lustració és d'Alice Wellinger.
1. Entrada lliure!
*One *Piece (ワンピース *Wan Pīla seva?) és un màniga japonès creat per *Eiichirō Oda i portat a versió animi per Kō*nosuke *Uda. Va començar a publicar-se en *Weekly *Shō*nen *Jump el 4 d'agost de 1997; *Shueisha publica els capítols en volums, el primer publicat el 24 de desembre de 1999 i el 69º publicat al març de 2013. La sèrie narra la història d'un jove anomenat *Monkey D. *Luffy, que, inspirat pel seu amic pirata *Shanks, comença un viatge per aconseguir el seu somni: ser el "Rei dels Pirates", per a això haurà de trobar el tresor *One *Piece deixat per l'anterior rei dels pirates Gol D. Roger.
La revista *Shō*nen *Jump de *Shū*eisha publica el màniga des de 1997 i porta editats un total de 707 capítols recopilats en 68 volums. D'altra banda, *Toei *Animation *relaliza l'animi i es transmet en Fuji TV des d'agost de 1999 comptant amb 595 episodis fins avui. *Larp editors s'encarrega de la seva publicació a Argentina, Planeta *DeAgostini s'encarrega de la publicació del màniga a Espanya i a Mèxic va ser publicat per Editorial *Toukan.1
*One *Piece és el màniga més venut en la història de la revista *Shō*nen *Jump amb més de 260 milions de còpies venudes2 i va anar el màniga més venut en els anys 2007, 2008, 2009, 2010, 2011 i 2012. En l'enquesta realitzada per l'Agència de Cultura Japonesa sobre els cinquanta millors animis i mànigues de Japó *One *Piece va aconseguir el lloc 1.3 L'animi també ha comptat amb altres reconeixements. En el rànquing publicat per TV *Asahi de 2005 sobre els 100 millors animis de tots els temps, basat a una enquesta online a Japó, *One *Piece va aconseguir el lloc 6.4 És el divuitè animi més llarg fins al moment

divendres, 17 de maig del 2013


Una historieta...





                1. Escriu una història on apareguin els següents personatges: un llibre, una capsa
 màgica, un nin i una ovella. Imaginació al poder!
Hi havia un pic  un nin anomenat Paliu estava avorrit perque son pare i sa mare se havien anat segons deia un llibre que ell tenia en l'atic hi havia un gran tresor va pujar amb el llibre baix el braç i  va començar a cerca pero sense arribar a trobar res pero cuant ja se anava va trobar un cosa que ho enlluernava en anari va trobar un capsa que brillava molt amb un poc de por va obrir la capsa i un a aspiracio de llum l'aspira a dins en despertarse es trobava en un camp ple de flors i pasetjant per davant d'el, i haviu un estrany home amb la pell verda la seva roba tambe havia canviat ara duia una armadura i a la ma una espasa una ovella vestida amb un jerse li explica que havia trobat una capsa magica que el duia a aquest maravellos mon allo li agrada mai mes es tornaria a avorrir.