dilluns 29 d’abril de 2013
Vestit de llevant, moda poètica de primavera
Un poema de Joan Josep Roca Labèrnia que va publicar al seu blog Poemes i pensaments. Sempre és un gust llegir les seves reflexions, vos en faig partíceps.
Vestit de llevant
(Joan Josep Roca)
El pare Èol com crida
quan ens ve a visitar,
vestit de mestral refila,
de llevant ens sap mullar.
És un pare poca-solta,
És un pare poca-solta,
farcit de somnis perduts,
ni reconeix els menuts
ni resol el que pertoca.
Arriba, xiula, es queixa
Arriba, xiula, es queixa
d’un treball massa feixuc,
esclata amb mil remucs
i, sobtadament, ens deixa.
Ni saps quan ve tot encès,
Ni saps quan ve tot encès,
ni quan porta malvestats,
els arbres li van brandant,
se li acoten els ocells.
Però, a cops, de tant en tant,
Però, a cops, de tant en tant,
se li clou mitja parpella,
en un plor tot espetega,
és el vestit de llevant.
La il·lustració és d'Horacio Gatto.
1. Fes un resum del contingut del poema.
Es una poema on es conta que esta cansat del feina que te pero ha de sequir alla
2. Indica si hi aparareixen personificacions, metàfores, comparacions, etc...
si diu coses sense a les que hi ha que troba el sentint
3. Quan parla del vestit de llevant, a què es refereix?
es refereix a la serra de llevant
4. De qui parla? Què en diu?
Del vent i diu que esta cansat