
FEINA PER AVUI DIVENDRES, 28 DE SETEMBRE
1. Fes un resum del text que tens aquí baix.
2. Organitza en un esquema el resum anterior.
3. En quines parts es divideixen els textos expositius?
4. Quins són els elements lingüïstics que caracteritzen els textos expositius?
5. Penja un text expositiu i explica'n les diferents parts i per què ho és.
EL TEXT EXPOSITIU
Exposar significa senzillament explicar. Per tant, una exposició és l'explicació d'un tema o d'unes idees d'una manera clara i seguint una ordenació lògica. L'objectiu és el d'informar sobre un tema ordenadament i amb precisió. L'autor/a, amb objectivitat, dóna informació al lector de manera clara i ordenada. Per tant, no han d'aparèixer opinions personals ni referències al jo de l'autor, ja que la finalitat és informar, no donar opinions ni convèncer el lector sobre aquestes. Això vol dir que els aspectes creatiu, emotiu i subjectiu hi són pràcticament absents. La funció del llenguatge que predomina en aquesta tipologia textual és la referencial o informativa.
Els textos expositius, en tenir com a finalitat informar i fer comprensible aquesta informació, han de tenir sempre present a quin tipus de receptor s'adrecen. Per tant, caldrà que la varietat i el registre siguin els adequats. Un llibre de text, per exemple, que pretén ser divulgatiu, haurà de ser escrit en un registre estàndard, perquè ha de ser comprensible per a una bona part de la població, mentre que un estudi científic podrà fer servir un registre més culte, ja que serà llegit per especialistes en la matèria.
Els textos expositius es divideixen normalment en les parts següents:
a) Presentació. És una introducció del tema que anuncia de què tractarà o bé en justifica l'exposició, és a dir, l'autor/a explica per què és necessari o convenient informar sobre aquest tema.
b) Desenvolupament. En aquest punt de l'exposició s'aporten amb claredat i ordre els raonaments i els exemples que expliquen el tema presentat.
c) Conclusió. Consisteix en un resum que recull d'una manera ordenada les idees bàsiques que han estat exposades en el desenvolupament.
El text expositiu, segons la matèria que tracti, pot adoptar estructures diferents. Bàsicament, podem trobar cinc tipus d'estructura:
Estructura de descripció o descriptiva. És la dels textos que simplement exposen unes idees i les expliquen seguint un ordre lògic.
Estructura de comparació. Explica com són uns objectes, fets o termes tot comparant-los amb altres de semblants. En aquesta estructura es poden fer servir tres tipus de recursos:
1. L'ús d'exemples que concretin les idees que s'exposen i que ajudin al lector a comprendre-les millor.
2. L'ús de comparacions lògiques, quan per explicar millor un concepte o un fet es comparen amb d'altres del mateix tipus o espècie.
3. Ús d'analogies. L'analogia és una forma especial de comparació utilitzada per a arribar a un objectiu específic: explicar algun terme o alguna idea abstracta o difícil mitjançant l'exposició de les seves semblances amb alguna cosa concreta o fàcil d'entendre.
Estructura de seqüència o narrativa. La trobem en els textos expositius que exposen les idees o els fets seguint un ordre temporal.
11 ELlstr1. uctura de problema-solució o argumentativa. Es parteix de l'anàlisi d'un problema i es proposen les maneres de solucionar-lo, però sense que l'autor/a deixi entreveure quina és la seva opció.
Estructura causa-efecte. La troben en els textos expositius que analitzen, objectivament, les causes o conseqüències d'un fet.
Els elements lingüístics que caracteritzen el text expositiu són:
a) Predomini d'oracions amb el verb ser.
b) Abundància d'oracions subordinades causals, consecutives i finals.
c) Ús de connectors lògics.
d) Ús de marques que anuncien o resumeixen els temes.
e) Elements jerarquitzadors, com ara, guions, sagnats, etc.
f) Presència de resums i esquemes.
g) Aportació d'exemples, citacions i dades il·lustratives.
h) Vocabulari precís i clar, amb un to objectiu.
Un text expositiu es donar una explicacio de manera curta y ordenada per que tots o entenquin l óbjectiu informar es divideix en parts i te unes caracterisiques que se han de sequir perque siqi un text expositiu unes de les coses mes inportarts es no donar opinio nomes explicar
a)objectiu:es informar de alguna cosa a colgu
b)organitzacio:de manera ordenada y clara
c)condicions:no pot donar opinions personal
Presentacio,Desenvolupament y conclusio
Y ho caracterizen per Predomini d'oracions amb el verb ser.) Abundància d'oracions subordinades causals, consecutives i finals. Ús de connectors lògics.) Ús de marques que anuncien o resumeixen els temes. Elements jerarquitzadors, com ara, guions, sagnats, etc.
Presència de resums i esquemes. Aportació d'exemples, citacions i dades il·lustratives. Vocabulari precís i clar, amb un to objectiu.
Ens trobem al segle més calent dels últims 600 anys. La gran contaminació de gasos a l’atmosfera està creant una capa que impedeix que el calor s’escapi un cop ha rebotat a la terra. Això causa un escalfament del planeta que provoca l’efecte hivernacle.
Aquest escalfament del planeta fa témer als entesos que sigui el començament d’un ràpid canvi climàtic, i els seus efectes ja s’han vist en algunes comunitats de l’Estat espanyol, on hi ha hagut inundacions, pluges desmesurades, sequeres,... tot a causa del canvi de clima.
Aquest escalfament del planeta fa témer als entesos que sigui el començament d’un ràpid canvi climàtic, i els seus efectes ja s’han vist en algunes comunitats de l’Estat espanyol, on hi ha hagut inundacions, pluges desmesurades, sequeres,... tot a causa del canvi de clima.
El principal gas que causa el canvi climàtic és el vapor d’aigua, però darrerament han augmentat gasos com el diòxid de carboni, emès per la crema de combustibles fòssils, com el petroli, el carbó o el gas natural.
Altres gasos causants són el metà que s’origina per fermentacions sense oxigen, o l’òxid nitrós causat per l’eliminació de deixalles i l’ús de fertilitzants, també causen el canvi climàtic. Per últim els CFC (gasos clorofluorocarbonats), que provenen dels aerosols, neveres i aparells d’aire condicionat entre d’altres.
Altres gasos causants són el metà que s’origina per fermentacions sense oxigen, o l’òxid nitrós causat per l’eliminació de deixalles i l’ús de fertilitzants, també causen el canvi climàtic. Per últim els CFC (gasos clorofluorocarbonats), que provenen dels aerosols, neveres i aparells d’aire condicionat entre d’altres.
Es un text expsitiu perque explica de manera ordenada un tema concret